La història deCan Casas
Cada família té la seva història, i nosaltres la nostra, però aquí, la que explicarem i la que interessa, és la història flequera de les families Casas Salvadó, popularment coneguts com "els de Can Casas".
La Nissaga es remonta cap al 1873, on l'avi de l'avi Jaume Casas va iniciar el negoci a les zones lleidetanes. La unió amb una altra nissaga flequera, la dels Salvadó, també del mateix poble de Bellpuig, va acabar forjant l'actual Fleca Casas, que des de 1962 es al poble d'Argentona.
A continuació teniu un breu resum de la nostra història. Quatre generacions de la familia Casas i tres de la familia Salvadó.
La familia de l'aviJaume Casas
Josep Casas Fortuny, originari de Vilallonga (Tarragona) va néixer l'any 1858, i quan pocs anys més tard es va construir el canal de l'Urgell va anar cap a terres lleidatanes a provar millor sort, i començà treballant en un forn de pa. Podríem dir doncs, que l'inici de la nissaga de flequers començà cap al 1873.
El seu fill, Josep Casas Elias, va néixer a Bellpuig el 1896, i seguí la tradició familiar, tot i que no amb tanta dedicació. Va tenir deu fills, un dels quals és en Jaume Casas.
Però no correm tant, doncs no va ser tan fàcil. En Jaume, nascut l'any 1929 a Bellpuig, que era el fill gran després de la seva germana Carmen, era qui portava bàsicament el negoci familiar del pare, doncs com he dit, aquest no li agradava massa el tema treballar.
Però en Jaume un bon dia se'n va cansar i l'any 50, amb 21 anys, va marxar de casa per agafar el tren de les 5 del matí direcció Barcelona i provar sort allà. I així va ser, va voltar per molts forns, sempre fent de forner. Fins i tot va treballar de forner a l'Escribà.
La familia de la iaiaCarmen Salvadó
Per altra banda, la branca familiar de la Carmen Salvador també té història flequera. Els avis de la Carmen, en Joan Salvadó i la Rosa Cots, tenien una botiga de comestibles a Bellpuig. Amb cinc fills, i les penúries de la época, van haver d'emigrar a Barcelona. Abans però, va nèixer a Bellpuig el pare de la Carmen, en Josep Salvadó Cots.
A la capital, Josep va començar a treballar de forner, però eren temps de guerra civil i s'havien de refugiar sovint pels bombardejos, fins que una nit una bomba va destruir casa seva. Es van quedar sense res, així que van decidir tornar a Bellpuig a provar sort de nou, però ara com a forners.
La unió de duesfamilies de forners
Així que a Bellpuig teníem, entre d'altres, dos forns, els de'n Josep Casas Elias i d’en Josep Salvado. Malgrat això mai van anar a parar en mans de la Carmen ni d'en Jaume. Amb en Jaume a Barcelona treballant, la família de la Carmen es va traslladar a Santa Coloma de Gramanet, on van obrir una fleca.
Però les relacions Jaume-sogre, mai van ser massa bones. El senyor Prats, el que els portava la farina a casa i el que encara la porta a Argentona, els va informat d'un forn que es venia a la vila d'Argentona: el vell forn de Can Batlle. Tot i la competencia al poble van decidir provar sort.
l'arribada a ArgentonaLa gran nevada de 1962
Aquell any els Casas vam arribar al poble cap al mes de novembre, i uns dies abans de Nadal va caure la famosa nevada de 1962 que va deixar bona part de la costa catalana nevada durant molts dies. La nevada va deixar Argentona sense llum durant més d'una setmana i l'aigua s'havia d'anar a buscar a les fonts.
No obstant, el forn de Can Batlle havia deixat d'herència un generador de gasolina que permetía fer moure l'amassadora. Afortunats els nouvinguts, l’Alcalde ens va demanar que féssim tot el pa que poguéssim per a servir al poble. Gràcies a això, ens vam donar a conèixer entre els vilatans i d’ençà no hem parat de fer pa.
Però entremig de tant de moviment, va nèixer la Rosa Maria Casas Salvadó, la segona de tres germans, que arribà al poble amb 3 anys, i que anys més tard va començar a treballar al forn. Els altres dos germans van sortir del poble obrint-se nous camins, tot i que la petita, la Carme, va tenir durant molts anys un forn de pa al barri del Poble Sec de Barcelona.
Quatre generaciones fent pa... i pastissos
L'empresa familiar va passar en mans de la Rosa Maria Casas i de'n Manel Pérez Coronas a la década dels '80. L'entrada de'n Manel va permetre ampliar el ventall de productes, especialmente de Pastisseria i més endavant la Xocolateria.
D'ençà el negoci ha anat creixent tant amb varietat de productes com d'establiments. La botiga del Cros está oberta des de l'any 1974 i la botiga de El Tramvia, al centre del poble, des de 1996, on hi ha degustació, cafeteria i el racó del Txocolat, la marca de la nostra xocolata.
Les noves generacions pugen, i la familia es fa gran, alguns amb més habilitats artístiques i altres degustatives. Nomès el temps dirà qui continuarà la nissaga flequera dels Casas-Salvadó.
De moment ja practiquen!
